Rutes del bus turístic de Barcelona

La Plaça Catalunya és un dels llocs més importants de Barcelona, punt d'unió entre el barri antic de la ciutat i l’Eixample. La Plaça és una de les més grans d'Espanya amb una superfície de 30.000 metres quadrats i és punt de partida de conegudes arteries de la ciutat com Les Rambles, Passeig de Gràcia o la Rambla Catalunya.

Al final del passeig de Sant Joan hi ha d'Arc de Triomf, un monument dissenyat per Josep Vilaseca i Casanovas que es va construir com a porta d’entrada al recinte de l’Exposició Universal del 1888, la primera celebrada en territori espanyol. L’exposició, que va rebre més d’un milió i mig de visitants, va permetre projectar Barcelona com a ciutat industrial i de progrés. Molt a prop de l’Arc de Triomf també hi ha l’Estació del Nord, una de les principals estacions d’autobusos de la ciutat, i el Palau de Justícia, construït l’any 1908 per contenir-hi els jutjats i l’audiència de la ciutat.

El Port Vell correspon a la part més antiga del primer port artificial que va tenir la ciutat de Barcelona. Va ser remodelat per les Olimpíades l’any 1992. A l’extrem del Port Vell es pot divisar la Rambla de Mar que és la continuació de les populars Rambles de Barcelona. Aquesta, arriba fins a una gran àrea d’oci coneguda com el Maremagnum, una illa guanyada al mar, convertida en espai de lleure, amb botigues, restaurants, cinemes i diferents espais lúdics. Aquí es troba també l’Aquàrium, un fascinant viatge al fons marí on travessar el túnel transparent sota la piscina dels taurons és un moment màgic que no us hauríeu de perdre! Entri a L’Imax, el sistema de projecció més avançat de la historia, un espectacle d’imatge i so que li submergirà en un altre realitat.

El Palau de Mar és l'únic edifici conservat del vell port de Barcelona on se situaven els antics magatzems generals del port. Els edificis de finals de segle XIX van ser restaurats abans de les Olimpíades, transformant-se en un espai diversificat on se situen, en la part inferior, diversos restaurants i en la part superior el Museu d'Història de Catalunya. Un museu que permet resseguir de manera interactiva la història de Catalunya des de la Prehistòria fins a l'actualitat. Des d'aquesta parada podran visitar també el barri de la Ribera i el Born, on es troben l'Església de Santa María de la Mar, el Museu Picasso i el Museu de la Xocolata, entre altres llocs d'interès.

La Barceloneta és l'antic barri mariner de Barcelona, construït en 1753, sobre terres guanyades a la mar. Un barri que es va projectar seguint uns criteris il·lustrats d'habitatges uniformes i carrers ordenats que van ser ocupades, majoritàriament, per pescadors i mariners. El Passeig Marítim és un llarg passeig que connecta la Barceloneta amb el Port Olímpic. Va ser projectat i realitzat durant la primera meitat del segle XX i prolongat arran de la urbanització Olímpica. Aquest passeig, molt concorregut, forma un balcó sobre la platja i va suposar per a Barcelona la connexió definitiva de la ciutat amb el seu front marítim. Aquest és el lloc ideal per a tot aquell que desitgi degustar un plat mariner, paella o marisc en qualsevol dels seus restaurants situats davant del passeig marítim.

La Barceloneta és l’antic barri mariner de Barcelona, construït el 1753, sobre terresguanyades al mar. Un barri que es projectà seguint uns criteris il•lustrats d’habitatgesuniformes i carrers ordenats quevaren ser ocupats majoritàriament per pescadors imariners. El passeig marítim és un llarg passeig que porta de la Barceloneta fins al PortOlímpic. Va ser projectat i realitzat durant la primera meitat del segle XX i prolongatarran de la urbanització Olímpica. Aquest passeig, molt concorregut, forma un balcósobre la platja i va suposar per a Barcelona la connexió definitiva de la ciutat amb el seufront marítim. Aquest és el lloc ideal per a tot aquell que vulgui degustar un plat mariner,paella o marisc en qualsevol dels seus restaurants situats davant el passeig marítim.

El Poblenou va ser el barri obrer per excel•lència durant el segle XIX i encara hi són visibles algunes de les xemeneies de maó vist conservades, record del passat industrial i fabril de la zona. Bona part d’aquesta àrea fou redissenyada arran dels Jocs Olímpics de l’any 1992 com a barri residencial per als atletes i esportistes. Quan van acabar els jocs, els edificis es van posar a la venda a particulars i van formar un nou barri conegut com la Vila Olímpica. Molt a prop hi ha una de les entrades al recinte del Zoo de Barcelona.

El Teatre Nacional de Catalunya és un edifici amb grans vidrieres en forma de temple grec. Va ser inaugurat l’any 1997 i dissenyat per el conegut arquitecte Ricard Bofill, artífex d’altres edificis emblemàtics de Barcelona com l’hotel Vela, situat al barri de la Barceloneta. L’edifici es caracteritza per l’ús de formes clàssiques, amb una entrada monumental amb 26 columnes a la façana que recorden l’entrada d’un temple grec. A prop, creant un eix artístic amb l’edifici del Teatre, es situa l’auditori de Barcelona. Es tracta d’un altre complex cultural projectat per l’arquitecte Rafael Moneo, inaugurat l’any 1999. L’edifici fou concebut com un espai d’audicions però també amb una secció dedicada a l’ensenyança i difusió del coneixement de la música. El mercat Encants BCN té l’origen al segle XIV i és un dels mercats més antics d’Europa. El mercat és visitat per unes 100.000 persones a la setmana, àvides de trobar-hi productes tan dispars com ara mobiliari antic, roba usada, llibres i discos vells i articles de col•leccionista.

La Torre Glòries és un dels edificis més icònics de l'Skyline de la ciutat. Va ser projectada pel conegut arquitecte francès Jean Nouvel qui es va inspirar a les Muntanyes de Montserrat, els grans salts d'aigua i el color blau del mar mediterrani per fer-ne el disseny.
L'edifici compta amb un sorprenent equipament que es pot visitar, el Mirador Torre Glòries. La visita, que comença amb una exposició que els ajudarà a entendre la ciutat, els portarà a un mirador espectacular amb vistes panoràmiques de 360° de la ciutat, a 125 metres d'alçada. A més, l'edifici disposa d'una il·luminació nocturna espectacular amb 16 milions de bombetes LED de 40 colors diferents.

El temple de la Sagrada Família és l’obra més popular de Gaudí i a la qual va dedicar-se en exclusiva fins a la seva mort, tot i així només va poder construir una petita part: l’ absis i la façana del Naixement. L’obra continua construint se seguint els plànols i maquetes que Gaudí va deixar i gràcies als donatius que es recapten, tal com succeïa al segle XIX. Gaudí, que tenia un gran fervor religiós, va considerar la Sagrada Família, com la seva gran obra, síntesi de tot el que sabia i el banc de proves d’allò que li quedava per aprendre iexperimentar. En els pròxims anys els treballs es centraran en la cobertura i en laconstrucció de les sis torres que tenen que coronar el temple i que el convertiran en l’edifici més alt de Barcelona.

El recinte Modernista de Sant Pau, construït entre 1905 i 1930, va ser ideat per Lluís Domènec i Montaner com una ciutat-jardí per als malalts. Després de servir durant un segle com hospital públic, els seus pavellons rehabilitats llueixen avui en tota la seva esplendor. Visitar aquest conjunt arquitectònic tan excepcional és una experiència única.

El Park Güell fou construït a inicis del segle XX, partint d’un encàrrec del empresari tèxtil i mecenes de Gaudí: el comte Güell. És una obra molt íntimament lligada a la biografia de l’arquitecte, ja que ell hi residí en una de les cases, la casa mostra, convertida en l’actualitat en la Casa - Museu Gaudí. També hi va viure el mateix Güell fins que va morir, l’any 1918. El disseny de Gaudí s’adapta a l’entorn natural amb formes i traçats sinuosos que es combinen amb idees arquitectòniques originals. El projecte d’urbanització no va arribar a prosperar, la qual cosa va afavorir que l’ajuntament l’adquirís, l’any 1923, per a convertir-lo en parc públic. L’any 1969 fou declarat Monument Nacional i des de l’any 1984 forma part del catàleg del Patrimoni Mundial de la Humanitat protegit per la UNESCO.

El Tibidabo és la part més elevada de la serralada de Collserola, una area verda que és el límit natural del creixement de Barcelona i alhora el pulmó que permet regenerar l’aire de la ciutat. Per la avinguda Tibidabo hi circula el famós Tramvia Blau, concebut per desplaçar els residents per la urbanització i que actualment utilitzen els turistes per accedir al conegut com el mirador “Mirablau” des del qual es gaudeix d’una immillorable panoràmica de la ciutat. En aquest mirador es troba el funicular que puja fins el cim del Tibidabo, on es troba un temple expiatori dedicat al Sagrat Cor d’inicis del segle XX i el parc d’ atraccions, ja centenari però remodelat, on conviuen atraccions del passat i del present i on us esperen moltes sorpreses, tot un mon de fantasia per totes les edats.

La Casa Milà, coneguda com La Pedrera a causa del seu aspecte de pedra, va ser creada per Antoní Gaudí entre el 1906 i 1912, moment de plenitud de l’artista. Un espectacular edifici modernista ubicat al cèntric Passeig de Gràcia de Barcelona.

La Casa Batlló, amb la seva coberta d’escates de ceràmica de colors és una de les més carismàtiques de tot l’Eixample i una de les més característiques de Gaudí. La façana d’una gran originalitat, queda coronada per teules de ceràmic amb formes que recorden escates de peixos i que es succeeixen figurant l’espina dorsal d’un drac. La Casa Batlló d’Antoni Gaudí, la Casa Amatller de Josep Puig i Cadafalch, amb aparença de palauet de Lluís Domènech i Muntaner, situada al xamfrà, amb una glorieta a la part superior, conformen l’anomenada “Mansana de la Discòrdia” . Molt a prop, hi ha la Fundació Godia, i el Museu del Modernisme Català, que conserva el millor mobiliari, pintura i escultura d’aquest període, i la Fundació Antoni Tapies, la seu de la qual és un exemple del Modernisme més incipient.

La Plaça Catalunya és un dels llocs més importants de Barcelona, punt d'unió entre el barri antic de la ciutat i l’Eixample. La Plaça és una de les més grans d'Espanya amb una superfície de 30.000 metres quadrats i és punt de partida de conegudes arteries de la ciutat com Les Rambles, Passeig de Gràcia o la Rambla Catalunya.

Al final del passeig de Sant Joan hi ha d'Arc de Triomf, un monument dissenyat per Josep Vilaseca i Casanovas que es va construir com a porta d’entrada al recinte de l’Exposició Universal del 1888, la primera celebrada en territori espanyol. L’exposició, que va rebre més d’un milió i mig de visitants, va permetre projectar Barcelona com a ciutat industrial i de progrés. Molt a prop de l’Arc de Triomf també hi ha l’Estació del Nord, una de les principals estacions d’autobusos de la ciutat, i el Palau de Justícia, construït l’any 1908 per contenir-hi els jutjats i l’audiència de la ciutat.

El Mercat del Born conté a l’interior 8.000 metres quadrats de restes arqueològiques d’una ciutat de principis del segle XVIII, que es poden observar des del balcó panoràmic d’El Born Centre Cultural. Molt a prop hi ha el Parc de la Ciutadella, un dels principals pulmons verds de la ciutat, construït en terrenys d’una antiga ciutadella militar i al recinte del qual hi ha el Parlament de Catalunya i la Cascada Monumental, dissenyada per Josep Fontserè el 1875, amb la participació de l’arquitecte Antoni Gaudí com a ajudant. Al parc hi ha una de les entrades del Zoo de Barcelona, un dels més destacats d'Europa.

El passeig Colón va ser el primer intent de connectar, a través d'una gran avinguda, la ciutat amb la mar i va ser inaugurat amb motiu de l'Exposició Universal del 1888. La celebració dels Jocs Olímpics, l'any 1992, va recuperar el litoral marítim amb noves platges i va renovar la façana marítima de la ciutat. Aquesta renovació va comportar la continuació del passeig fins al nou port olímpic i la construcció de la Molla de l'Assot, un agradable passeig amb palmeres. Al final de les Rambles de Barcelona i seguint el passeig, es troba el monument a Colón, una estructura de ferro amb una altura de 50 metres que té un mirador circular. Aprofita per a passejar pel port i admirar el skyline de Barcelona a bord d'un catamarà ecològic!

Actualment, Barcelona s’ha convertit en el primer port de creuers de la Mediterrània, fet que ha comportat la construcció d’una nova central d’amarres, el conegut World Trade Center situat a l’extrem del moll de Barcelona. Aquest edifici, que recorda la forma d’un vaixell, és un important centre de negocis amb un gran nombre d’oficines i un centre de Congressos i Convencions, a més de restaurants i un hotel de luxe. Entrant al moll es troba una alta torre de ferro, la torre de Jaume II, que és l’estació del transbordador i que comunica el port i la Barceloneta, amb la muntanya de Montjuïc on es va celebrar l’exposició universal de 1929.

Els jardins de Miramar són una secció integrant dels jardins de Montjuïc, i estan disposats sobre una amplia terrassa amb una llarga balustrada que dona al port des d’on es pot gaudir d’una bona panoràmica del litoral marítim. Situat damunt del mar Mediterrani en la vertent sud-est de Montjuïc es troba un dels més destacats que duu el nom del poeta mallorquí Costa i Llobera: el magnífic jardí de cactus i plantes de climes subtropicals. Gaudeix d’un microclima excepcional que ha permès que a l’aire lliure visquin espècies no pròpies del Mediterrani, alguns dels cactus tenen quasi 200 anys i provenen de països i llocs exòtics com deserts americans, altures andines o Sud-àfrica.

La Fundació Joan Miró està situada al Parc de Montjuïc i és el millor espai per a admirar i comprendre l'obra d'un dels màxims representants del surrealisme. El fons de la fundació alberga més de 104.000 peces, entre pintures, escultures, obres tèxtils i ceràmiques. Sobretot destaca el fons documental, on podem trobar fins a 10.000 referències de dibuixos preparatoris, quaderns de treball, anotacions i esbossos del cèlebre pintor català. Sens dubte, una visita imprescindible per a conèixer les diferents etapes de la seva vida artística. No és casualitat que sigui un dels museus més visitats de Barcelona, així que abans de preparar la teva visita, Recorda que tanca els dilluns!

L’anella Olímpica de Montjuïc va ser el centre i principal àrea esportiva dels Jocs Olímpics de 1992. En aquesta àrea, connectada mitjançant places i escales trobem els principals equipaments esportius: l’estadi Olímpic i el Palau Sant Jordi. Ben a prop també estan les piscines Olímpiques de Bernat Picornell, on es celebraren les proves de natació i waterpolo. L’estadi és un edifici rehabilitat de l’any 1929, del que es va conservar només la façana, transformant tot el seu interior. Fou la seu de les cerimònies d’inauguració i clausura i, a més, es celebraren les proves d’atletisme. El Palau Sant Jordi, obra de l’arquitecte japonès Arata Isozaki, va ser la seu de les competicions de gimnàstica i voleí, entre d’altres. Actualment també es fan actes diversos i concerts musicals. Ben a prop es troba l’altre torre de comunicacions de la ciutat, la torre Calatrava, dissenyada per l’arquitecte Santiago Calatrava.

Les sigles MNAC corresponen a Museu Nacional d'Art de Catalunya i és una visita obligatòria a la ciutat, tant per la seva àmplia i valuosa col·lecció, com per les seves privilegiades vistes a Barcelona. Acull obres d'art d'un ampli període històric, des del segle XI al XX. Destaca especialment la seva col·lecció d'art romàntic, considerada una de més completes del món, així com la dedicada al modernisme català. Al MNAC podràs trobar treballs de Velázquez, Picasso, Fortuny, Gaudí, Dalí... El museu té la seva seu en el Palau Nacional, edifici inaugurat en 1929 i situat a la muntanya de Montjuïc, molt a prop de Plaça Espanya

Situat a la muntanya de Montjuïc, una de les zones més emblemàtiques de Barcelona, el Poble Espanyol és arquitectura, és art, és artesania, és aire lliure i també és un espai únic per gaudir d'activitats familiars, concerts i exposicions. En definitiva, el Poble és un ampli recinte on la història es troba amb la cultura i el lleure 365 dies a l'any mitjançant un agradable i tranquil passeig en un entorn natural.

El recinte va néixer en el marc de l´Exposició Internacional de Barcelona de 1929 amb l´objectiu de representar l´essència de l´arquitectura i la cultura dels pobles d´Espanya. Amb més de 40.000 m2 a l'aire lliure, és un espai compost per 117 construccions a escala real, amb una important representació de tallers artesanals, una gran varietat de bars, restaurants, terrasses i botigues on gaudir de productes locals, instal·lacions audiovisuals i el Museu Fran Daurel, que acull obres de figures clau de l?art contemporani espanyol.

● Mail de contacte: info@poble-espanyol.com
● Horari: Dilluns de 10h a 20h / De dimarts a diumenge de 10h a 24h
● Dates d'obertura: 365 dies l'any

El Pavelló Mies van der Rohe és una obra emblemàtica de l’arquitecte Ludwig Mies van der Rohe i un referent clau de l’arquitectura del segle XX. El Pavelló Alemany, dissenyat per a l’Exposició Internacional de Barcelona del 1929, va representar un canvi radical en la disposició de l’espai i va causar gran influencia en el desenvolupament de l’arquitectura moderna. S’hi pot contemplar la Cadira Barcelona, concebuda per Mies van der Rohe per aquest pavelló. CaixaForum ocupa una antiga fàbrica tèxtil construïda l’any 1911 per l’arquitecte modernista Puig i Cadafalch. Actualment acull diverses exposicions i activitats culturals, i s’hi exhibeixen els fons de la col•lecció d’Art contemporani de la fundació.

La plaça Espanya, on es situen les torres venecianes, era la porta d’accés al recinte firal de l’exposició de 1929. Un dels símbols més populars de l’exposició fou la font màgica, obra de Carles Buigas, que combina la llum, l’aigua i el so. Arenas de Barcelona es un dels principals eixos de la ciutat, que combina de manera singular la conservació de la seva façana Neómudejar de 1900 de l’antic “coso taurino”, amb la Vanguardia del disseny arquitectònic, completada per la seva gran cúpula a 27 m d’alçada. Les millors i originals marques de moda i son representades al complex, així com una variada oferta cultural i gastronòmica.

Aquesta estació és la estació central de trens i metros de Barcelona, on també arriba el tren d’alta velocitat i on es troba una de les terminals d’autobusos de la ciutat. Al costat, hi ha el Parc de l’Espanya Industrial, que ens remet al passat fabril del barri de Sants. De fet, el parc està ubicat on es situava una de les principals fàbriques tèxtils del segle XIX, el Vapor Nou o Espanya Industrial, una fàbrica que fou construïda l’any 1846 i a on treballava gent d’arreu d’Espanya.També hi trobem una mostra de l’ urbanisme de mitjans dels vuitanta: la Plaça dels Països Catalans, la primera de les anomenades “places dures”.

El Futbol Club Barcelona fou fundat l’any 1899, i es conegut popularment com a Barça. El projecte del Camp Nou data del 1954 encara que es va inaugurar a l’any 1957, substituint l’antic camp de les Corts de 1922. El club disposa a les seves instal•lacions d’un Museu que visiten mes d’un milió de persones i que permet descobrir els secrets i títols del club, i la FCBotiga Megastore, que ocupa més de 2.000 m2 , i on són a la venda tots els complements oficials del club. Apuntis al tour guiat del Estadi i Museu i descobreixi tots els secrets del Camp Nou: la zona de vestuaris, la llotja presidencial, el terreny de joc, etc.!

Avinguda Diagonal és una via que creua tota la ciutat en diagonal fins arribar al mar. Connecta, en aquest tram, amb una de les zones més exclusives i residencials de la ciutat: el barri de Pedralbes. A l’inici de l’avinguda de Pedralbes es troba el parc del Palau Reial de Pedralbes on s’ubicava l’antiga residència reial. El parc està format per un gran jardí on la vegetació, les fonts i escales aquàtiques creen un ambient de tranquil•litat i harmonia. L’edifici actualment està ocupat pel museu de ceràmica i arts decoratives encara que es conserven algunes de les sales nobles del palau. A prop, es situen també els Pavellons de la Finca Güell de Gaudí i el MUHBA Monestir de Pedralbes, construccions emblemàtiques de la ciutat obertes als visitants.

L’avinguda Diagonal concentra en aquest tram edificis d’oficines, hospitals i centres comercials, entre el que destaca L’Illa Diagonal, construïda als anys 90 pels arquitectes Rafael Moneo i Manuel de Solà-Morales. L’edifici d’estil racionalista, s’ha convertit en una de les imatges més característiques de la Diagonal. A més d’un gran centre comercial amb més de 170 botigues i restaurants, les instal•lacions del complex L'illa Diagonal inclouen en el seu recinte dos hotels de quatre estrelles, dos col•legis, un poliesportiu, una discoteca i sala de concerts i un centre de convencions. A prop s’hi troba la plaça Francesc Macià, que duu el nom del qui fou president de la Generalitat de Catalunya a principis del segle XX, i els jardins del Turo Park, amb l’estàtua de Pau Casals, el music català mes universal, a l’entrada.

La Diagonal és una de les avingudes més amples de la ciutat juntament amb a Gran Via de les Corts Catalanes, que fou projectada, al segle XIX, per Cerdà. El projecte original de l’autor de l’Eixample, suposava que aquesta avinguda arribés fins al mar, la qual cosa es va portar a terme l’any 2004, amb les obres realitzades amb motiu de la celebració del Fòrum de les Cultures. Les firmes internacionals més conegudes tenen la seva botiga en aquesta zona de la Diagonal, que forma part del gran eix comercial de la ciutat.

La Casa Milà, coneguda com La Pedrera a causa del seu aspecte de pedra, va ser creada per Antoní Gaudí entre el 1906 i 1912, moment de plenitud de l’artista. Un espectacular edifici modernista ubicat al cèntric Passeig de Gràcia de Barcelona.

La Casa Batlló, amb la seva coberta d’escates de ceràmica de colors és una de les més carismàtiques de tot l’Eixample i una de les més característiques de Gaudí. La façana d’una gran originalitat, queda coronada per teules de ceràmic amb formes que recorden escates de peixos i que es succeeixen figurant l’espina dorsal d’un drac. La Casa Batlló d’Antoni Gaudí, la Casa Amatller de Josep Puig i Cadafalch, amb aparença de palauet de Lluís Domènech i Muntaner, situada al xamfrà, amb una glorieta a la part superior, conformen l’anomenada “Mansana de la Discòrdia” . Molt a prop, hi ha la Fundació Godia, i el Museu del Modernisme Català, que conserva el millor mobiliari, pintura i escultura d’aquest període, i la Fundació Antoni Tapies, la seu de la qual és un exemple del Modernisme més incipient.